Casos reals

MIQUEL

En Miquel és un nen de 8 anys que van diagnosticar de TEA als 3 anys. En Miquel va iniciar la teràpia a casa, treballant autonomia en els hàbits de vida diària, donant pautes als pares, realitzant les tasques conjuntament amb la terapeuta i treballant comunicació amb PECS. També es feia intervenció a l’escola per treballar en tots els contextos naturals del nen. Es treballava els hàbits i rutines a l’escola, les habilitats socials i joc al pati amb les companys.

En Miquel presentava conductes inadequades en diferents contextos quan sortia de casa. No tolerava bé els sorolls, les aglomeracions de gent, els canvis de rutines o canvis de referents a l’escola o a les activitats extraescolars. Era un nen amb moltes dificultats sensorials i això impedia que pugues gaudir d’ activitats com anar a veure els reis, aniversaris o el carnaval a l’escola.

A través d’un anàlisis funcional de la conducta es va veure quines eren les causes que provocaven les conductes problema i quines funcions tenien aquestes conductes que feien mantenir-les en determinats contextos. Els reptes que havia d’afrontar tenien a veure amb la hipersensibilitat sensorial i amb el dèficit de comunicació, així que es van aplicar diferents estratègies com uns cascs per aïllar el soroll, anticipació de canvis de rutines a traves d’un horari visual, material sensorial tàctil per poder regular-se i un sistema de comunicació. D’aquesta manera ens anticipàvem a les conductes problemes i aquestes van deixar d’aparèixer.

A dia d’avui en Miquel utilitza el llenguatge parlat construint frases de 3-4 paraules. Ha guanyat autonomia en totes les seves tasques del dia a dia (vestir-se, rentar-se les dents etc…) i pot realitzar i gaudir de totes les activitats amb la seva família o l’escola sense problemes.

En Miquel realitza 4 sessions a la setmana d’intervenció seguint els objectius tenint en compte la metodologia SCERTS on es treballen 3 àrees: la comunicació social, la regulació emocional i els suports transaccionals.

Gràcies a una bona coordinació amb la família i l’escola, al sistema de comunicació i a material adaptat, pot seguir amb el seu grup classe amb ajuda d’una vetlladora aprenent coses noves cada dia.

NÚRIA

La Núria va rebre el diagnòstic de TEA moderat a l’edat de 2 anys i mig. La Núria no deia cap paraula i tenia dificultats importants de comunicació i conductes rígides que impedien que pugues participa en activitats i rutines diàries. Era poc autònoma. Necessitava ajuda per menjar i no tenia el control d’esfínters assolit.

Es va iniciar la intervenció terapèutica 2 hores per setmana utilitzant les bones pràctiques de la metodologia DENVER (ESDM). En tot moment, els pares participaven en les sessions terapèutiques al centre i seguien les pautes i activitats a casa per poder generalitzar tots els objectius. Cada 3 mesos, es revisaven i es canviaven els objectius assolits tenint en compte les seves millores i les noves necessitats que apareixien en les diferents àrees de treball: comunicació, imitació, atenció conjunta, habilitats socials, joc, psicomotricitat fina i gruixuda i autonomia.

Amb l’escola, es realitzaven reunions trimestrals de tots els referents (cap d’estudis, tutora, mestre d’educació especial, logopeda i EAP) per compartir els objectius, materials i estratègies d’intervenció. Es van utilitzar recursos TEACCH per millorar l’autonomia i regular la seva conducta a l’aula com un horari visual, una estació de treball i recursos visuals per adaptar les activitats.

Després d’un any d’intervenció, amb 3 anys i mig, la Núria pot dir frases de 2 paraules, gaudeix de compartir activitats i rutines amb els adults referents i segueix la dinàmica amb el seu grup classe amb l’ajuda de la vetlladora o la mestre d’educació especial en determinades activitats. Des de que ha millorar la comunicació i la parla, els problemes de conducta i les rigideses han disminuït notablement i és autònoma per menjar, vestir-se i desvestir-se i per anar al lavabo.

DÍDAC

En Dídac té 8 anys i està diagnosticat de TEA i TEL per diferents professionals. Després de 5 anys d’intervenció, començant amb un sistema alternatiu i augmentatiu de comunicació (PECS) i amb intervenció basada amb els principis del model Denver, en Dídac va aconseguir millorar notablement en la comunicació receptiva, expressiva i en autonomia. A dia d’avui, en Dídac utilitza el llenguatge parlat per construir frases funcionals complexes i compren diferents conceptes que se li han ensenyat. Mostra dificultats en la comunicació receptiva però gràcies a l’aprenentatge de la lectoescriptura ha millorat molt en aquesta àrea treballant amb recursos visuals tant amb imatges com per escrit.

A dia d’avui, les sessions d’intervenció es realitzen online. Els pares d’en Dídac, qui treballen i juguen amb ell en el context natural, es qui envien els vídeos a la terapeuta i fan una reunió setmanal per comentar les activitats i jocs que han gravat per marcar uns objectius nous a treballar cada setmana. D’aquesta mantera els pares tenen les eines i idees per realitzar les tasques del dia a dia tenint en compte els reptes a assolir. Aquest últim any en Dídac ha millorat molt la seva comunicació receptiva i expressiva però sobretot, ha millorat molt en la generalització dels coneixements que aprenia a les sessions d’intervenció, ja que aquestes han passat a realitzar-se a casa i això facilita que apliqui aquest coneixements ens el seu dia a dia en activitats i rutines reals i funcionals. Aquest fet a millorat la seva autoestima i seguretat a l’hora de comunicar-se, fet que ha millorat les seves relacions socials amb els adults i iguals a l’escola o en entorns de joc com el parc i de manera circular, com que aquesta comunicació han millorat i la realitza amb èxit, fa que tingui mes ganes de realitzar activitats amb altres nens o es mostri mes segur i comunicatiu a l’escola.

Trimestralment, es realitza una reunió amb l’escola per poder adaptar estratègies i material per la inclusió d’en Dídac a l’aula i realitzi les mateixes tasques que els seus companys.

A més, també es va fer una xerrada amb el grup classe per explicar que era el TEA i entendre les diferencies i necessitats que té cada nen i com podien comunicar-se de forma eficaç amb qui te dificultats per fer-ho com era el cas d’en Dídac.

ALBERT

L’Albert va iniciar la intervenció terapèutica amb 10 anys d’edat. Va ser diagnosticat de TEA a l’edat de 3 anys i des dels 5 que va a una escola d’educació especial. No ha adquirit mai llenguatge parlat i te dificultats de comprensió del llenguatge però és un nen molt autònom en les tasques d’higiene i molt ordenat amb les seves coses.

L’Albert presentava algunes rigideses que dificultaven dur a terme el seu dia a dia, com per exemple voler anar per un camí en concret, enfilar-se als arbres o entrar a botigues  i tocar les coses.

Quan es posava nerviós perquè no entenia un canvi de rutina o no podia fer el que ell necessitava, mostrava conductes autolítiques i es picava el cap o donava cops i cridava.

Amb l’inici de la teràpia al centre vam plantejar objectius TEACCH per guanyar seguretat i autonomia anticipant les activitats que anirien succeint durant la intervenció amb un horari visual i  també se li va facilitar un horari visual portable perquè pugues anticipar tot el que aniria succeint al llarg del dia.

Se li va facilitar un sistema de comunicació digital ( el programa PECS en un comunicador digital) per poder comunicar-se de forma eficaç en els diferents moments del dia i es va treballar la comunicació receptiva per entendre ordres simples i millorar el seu nivell de comprensió per disminuir l’angoixa davant la incertesa del que se li demanava.

Aquests últims dos anys, gracies a la millora en la comunicació, han disminuït notablement les conductes autolítiques, es mostra més tranquil i content i presenta menys conductes rígides en els seu dia a dia.

ZOE

La Zoe va ser diagnosticada de trastorn d’Asperger i de dislèxia quan tenia 4 anys.

S’ha realitzat intervenció terapèutica de dos sessions setmanals per treballar objectius relacionats amb la comunicació social (conducta no verbal, llenguatge pragmàtic, conducta social en diferents situacions i contextos amb activitats de rolplaying etc), teoria de la ment (posar-se en el lloc de l’altre, què pensen els altres segons la nostra conducta, etc) funció executiva (organització de tasques, comprensió i raonament de textos o imatges, memòria de treball, resolució de problemes socials, sintetitzar històries o fets recollint la informació més important)  a través de recursos visuals i estratègies adaptades.

També s’ha treballat la regulació emocional i autoconeixement amb activitats tant de forma individual com amb grup. La Zoe ha millorat les seves relacions socials i a dia d’avui, amb 12 anys, es treballa que és el TEA adaptant el programa de Peter Vermulen “Soy especial” i aspectes de sexualitat, xarxes socials i conducta social dels preadolescents per tenir una bona adaptació a l’institut i perquè aprengui quines conductes son adequades i quines inadequades per garantir una bona adaptació social i millorar la seva qualitat de vida.

DAVID

En David va ser diagnosticat de TEA als 18 mesos. Els pares tenien dificultats per iniciar i mantenir moments de joc amb el seu fill i expressaven que el nen no es comunicava amb ell. Només plorava quan necessitava una cosa i els costava entendre com el podien ajudar.

Es va iniciar el programa PACT per empoderar als pares i que fossin ells part activa de la teràpia.

Es va fer una reunió inicial amb els pares per explicar el programa PACT i donar les pautes per començar. El pare o la mare es gravaven mitja hora al dia jugant amb el seu fill i enviaven els vídeos que ells triaven a la terapeuta. Un cop cada 15 dies es feia una sessió de una hora i mitja via video-conferència per analitzar i comentar els vídeos i la terapeuta acompanyava i guiava el procés d’aprenentatge dels pares segons activitats i jocs on ells mateixos eren els que intervenien directament amb el nen en el seu context natural. Al finalitzar la sessió online, els pares proposaven objectius nous segons les seves necessitats i observacions.

D’aquesta manera, es a través del canvi que realitzen els pares en la manera de comunicar-se i relacionar-se amb en David que van aconseguir canvis i millores en com en David va començar a comunicar-se i jugar amb ells. Ha millorat molt a nivell de contacte visual, llenguatge verbal i no verbal, atenció conjunta i autonomia.

PACT es un programa que s’està seguint durant 6 mesos i un cop finalitzi, es realitzarà una sessió mensual de manteniment. És compatible amb altres intervencions paral·leles i per això també acut a teràpia un cop a la setmana seguint el programa de bones pràctiques del Denver.

ÀDAM y JORDI

L`Àdam i en Jordi són dos nens de 12 anys que fan intervenció en HHSS (habilitats socials) des de fa 2 anys. En Jordi va ser diagnosticat de TDAH als 8 anys i Àdam va ser diagnosticat de TEA als 4 anys.

Tot i tenir necessitats diferents, tenen en comú el repte de millorar la seva conducta social amb les iguals, el seu nivell d’atenció, el comportament davant de diferents situacions socials i rutines diàries, la comprensió de la comunicació pragmàtica i la seva conducta no verbal, aspectes de la teoria de la ment i l’autoconeixement i comprensió dels seus trastorns i de com tots tenim necessitats diferents.

Treballem amb activitats i jocs on aprenen a resoldre problemes de la vida diària, parlar i treballar les emocions en diferents situacions que els desregulen i els angoixen i aspectes d’autonomia i responsabilitat dels seus actes i les seves conseqüències. El fet que ho puguin treballar en grup facilita la generalització amb el grup d’iguals i la intervenció de l’adult quan es necessària per guiar la conducta adequada en el moment d’aparèixer la conducta que cal treballar.

Es realitzen reunions trimestrals amb l’escola per poder parlar dels objectius comuns però individualitzats per tots dos segons les seves necessitats per així poder treballar-ho en tots els contextos amb les adaptacions necessàries.